Verificabilitat i falsabilitat” escrit per Karl Popper
Karl Popper va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena , en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l’any 1928. L’any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física.
El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després va emigrar als Estast Units d'Amèrica i Gran Bretanya.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va rest
ar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Aquest text parla sobre la verificabilitat i falsabilitat , el podem separar en 3 parts , la primera que seria una introducció i correspon al primer paràgraf , bàsicament ens explica que només pot admetre un sistema entre els científics o empírics si aquest es pot contrastar per l’experiència . a més , inclou que aquesta idea ens porta a adoptar la falsabilitat dels sistemes i deixar enrere la seva verificabilitat. La segona part correspon al segon i tercer paràgraf , en els quals Popper diu que un sistema científic o empíric ha de poder-se refutar a partir de l’experiència i ell mai exigiria verificar un sistema científic , al tercer paràgraf bàsicament ens mostra un exemple sobre el comentat anteriorment. En la tercera part del text ens explica que els enunciats universals mai es poden deduir d’enunciats universals però si que poden estar en contradicció amb alguns d’ells , per tant , es possible a partir de la veritat d’enunciats singulars arribar a trobar la falsedat d’enunciats universals. Jo canviaria el títol del text a “Visió sobre la veritat i la falsedat dels enunciats universals a partir dels enunciats singulars” .
Karl Popper critica el raonament inductiu creant el falsacionista , ja que , com mostra el text la seva visió es que a partir de la falsedat dels enunciats singulars podem arribar a la falsedat d’enunciats universals. Aquesta visió falsacionista de Popper entra en completa contradicció amb la concepció inductivista defensada entre altres per Rudolf Carnap que considera que la ciència es un coneixement cert i irrefutable derivats de l’experiència i , per tant , les seves concepcions o teories no es poden qüestionar ja que són les úniques que són cent per cent fiables però aquesta teoria s’enfronta al problema de la inducció que ens mostra que les lleis científiques no són completament valides per a tots els fenòmens d’un mateix tipus ja que es completament impossible crear lleis perfectes i irrefutables i això es el que es qüestiona Karl Popper.
La meva concepció sobre dels sistemes científics envers la seva certesa o falsedat s’assembla més a la postura inductivista de Rudolf Carnap però jo afegiria alguns matisos , si que crec que els sistemes cientifics són els més fiables i certs però també crec que no sempre es així , podem elaborar una teoria però sempre hi haurà excepcions es impossible que sempre es compleixi , per tant , al elaborar una teoria deurem de intentar trobar tots els casos on no es compleix per perfeccionar-la i en cas de no poder-la millorar deixar constància de les excepcions en les quals es impossible impartir aquesta teoria.
Karl Popper va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena , en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l’any 1928. L’any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física.
El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després va emigrar als Estast Units d'Amèrica i Gran Bretanya.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va rest
ar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciènciesEl 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Aquest text parla sobre la verificabilitat i falsabilitat , el podem separar en 3 parts , la primera que seria una introducció i correspon al primer paràgraf , bàsicament ens explica que només pot admetre un sistema entre els científics o empírics si aquest es pot contrastar per l’experiència . a més , inclou que aquesta idea ens porta a adoptar la falsabilitat dels sistemes i deixar enrere la seva verificabilitat. La segona part correspon al segon i tercer paràgraf , en els quals Popper diu que un sistema científic o empíric ha de poder-se refutar a partir de l’experiència i ell mai exigiria verificar un sistema científic , al tercer paràgraf bàsicament ens mostra un exemple sobre el comentat anteriorment. En la tercera part del text ens explica que els enunciats universals mai es poden deduir d’enunciats universals però si que poden estar en contradicció amb alguns d’ells , per tant , es possible a partir de la veritat d’enunciats singulars arribar a trobar la falsedat d’enunciats universals. Jo canviaria el títol del text a “Visió sobre la veritat i la falsedat dels enunciats universals a partir dels enunciats singulars” .
Karl Popper critica el raonament inductiu creant el falsacionista , ja que , com mostra el text la seva visió es que a partir de la falsedat dels enunciats singulars podem arribar a la falsedat d’enunciats universals. Aquesta visió falsacionista de Popper entra en completa contradicció amb la concepció inductivista defensada entre altres per Rudolf Carnap que considera que la ciència es un coneixement cert i irrefutable derivats de l’experiència i , per tant , les seves concepcions o teories no es poden qüestionar ja que són les úniques que són cent per cent fiables però aquesta teoria s’enfronta al problema de la inducció que ens mostra que les lleis científiques no són completament valides per a tots els fenòmens d’un mateix tipus ja que es completament impossible crear lleis perfectes i irrefutables i això es el que es qüestiona Karl Popper.
La meva concepció sobre dels sistemes científics envers la seva certesa o falsedat s’assembla més a la postura inductivista de Rudolf Carnap però jo afegiria alguns matisos , si que crec que els sistemes cientifics són els més fiables i certs però també crec que no sempre es així , podem elaborar una teoria però sempre hi haurà excepcions es impossible que sempre es compleixi , per tant , al elaborar una teoria deurem de intentar trobar tots els casos on no es compleix per perfeccionar-la i en cas de no poder-la millorar deixar constància de les excepcions en les quals es impossible impartir aquesta teoria.
0 comentarios:
Publicar un comentario