Animal cultural:L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural (llenguatge, tècnica , moral, dret, l’economia, l’art, ciència i religió.

Individualisme possessiu: base del liberalisme, cada ésser únic i propietari de la seva persona i capacitat.

Sociabilitat natural (Aristòtil): necesita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats pòpies.

Estat de natura: estat original abans de la sociabilització.

Contractualisme: l' ésser huma no és sociable per naturalesa.

Guerra de tots contra tots: Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.

Antropologia cultural: Estudia les difents maneres de viure dels diferents grups humans i l'evolució que hi experimenten.

Socialització primària: És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Socialització secundària: És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. En aquesta nova etapa, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.

Cultura: Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Subcultura: Persones que hi participen en la mateixa cultura però no vieuen de la mateixa manera.

Contracultura: La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

Nous moviments socials: És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans.

Etnocentrisme: L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Interculturalisme: Respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.

Multiculturalisme: És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Aporofòbia: Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.

Activitat 14: Hi ha coses que no es poden expressar amb paraules?

Hi ha moltisimes coses que serien imposibles poder-las expresar amb paraules , un exemple clar es si patim la mort d’una persona molt estimada , quan arriba aquest fatidic moment pots intentar explicar el que sents però la verdadera manera que tens d’expressar-te arriba molt més lluny que simples paraules , plorem , fem gestos desconsoladament tot això monstra com ens sentim les paraules moltes vegades són nomès una petita part del que volem transmitir , un gest ironic , somriure , plorar totes aquestes maneres d’expressarte comporten molt més que simples paraules. També cal dir que em molts casos ni amb gestos pots expresar completament el que sentes , en el exemple exposat anteriorment crec que es imposible mostrar tota la teva impotencia o tot el teu dolor , no existiesen paraules per dir tota la alegria o tristesa d’un moment extraordinari.

Activitat:14 Doc pàg 139

La cultura com a activitat simbòlica”

Cassirer, fill del venedor jueu Eduard Cassirer, va néixer en Breslau al 1874. En 1892 va començar a estudiar dret, però aviat va passar a estudiar a literatura alemanya i filosofia en la Universitat de Berlín. A partir de 1896 es va canviar a la Universitat de Marburg, on es va adscriure al neokantisme. En 1899 es va doctorar al 1902 es va casar amb la seva cosina amb la qual va tenir tres fills. El seu treball va ser premiat dues vegades .En 1906 va aconseguir aquest grau a Berlín. Durant els següents 13 anys va ser professor a Berlín i va assentar les bases de la seva teoria del coneixement.
Va haver d’exiliar-se amb l’arribada de Hitler . Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.
El text titulat “La cultura com a activitat simbòlica” , ens parla bàsicament de que l’esser humà des de que va avançar i conseqüentment va abandonar la vida salvatge ha creat constantment símbols i idees que són les importants en l’actualitat , tu no pots conèixer res sense aquest medi per dir-ho d’alguna manera artificial. L’esser humà no es basa només de món físic , es a dir , d’una vida basada en satisfer les necessitats bàsiques si no que té aspiracions i a més busca ser culte , l’art , la religió i diferents móns estan carregats de gran simbolisme i de idees , també cal dir que l’esser humà es l’únic animal que ha desenvolupat els signes i símbols per tenir una comunicació molt més fluida .Jo posaria un altre títol “El món actual i el simbolisme” .
La teoria de Ernst Cassirer es la de l’univers simbòlic , la qual consisteix en que l’ésser humà estableix , des del seu naixement , una relació peculiar amb el món : el llenguatge i les manifestacions artístiques que produeix formen un univers simbòlic o un ordit simbòlic que és el que anomenem comunament “món”. El llenguatge i l’art són , dos instruments indispensables per controlar la realitat , perquè contribueixen en gran mesura a dotar de sentit. Com deia Wittgenstein “els límits del nostre llenguatge expressen els límits del nostre món”.
Crec que la concepció de Ernst Cassirer sobre el simbolisme es completament vàlida ja que actualment tot està ple de signes , símbols o idees creades per l’esser humà , també es important recalcar que si l’esser humà abandones aquest medi artificial de comunicació perdria una gran part de la seva evolució i , per tant , es completament necessari perquè la societat actual i la futura puguin avançar.

Activitat 13

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguís així, però cadascú a casa seva:relativisme cultural.

-Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida: expressa una actidud ednocèntrica.

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos.perquè són gent amb una forma de vida pròpia;no hi veig res de negatiu: realista ja que les dues cultures es toleren.

-Com han de tenir feina els immigrants si no em tenim nosaltres! actidud aporativa

-Si al seu país no estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?: actidud etnocentrica

Activitat 12: Què podem fer per conviure amb altres cultures?

Hi ha un gran debat sobre t’integració de les cultures al nostre país però des de el meu punt de vista això no tindria que resultar tan difícil ni per uns ni pels altres ja que tindríem que fer més esforços en comprendre les seves cultures i ells tindrien que deixar de banda una mica les seves tradicions i integrar-se a la nostre societat. No tenen perquè canviar la seva religió ni els sous costums però si que tenen que estar el nens escolaritzats o aprendre el més ràpid possible els nostres costums i la nostre llengua. Comprendre el perquè ells fan una cosa d’una manera i no com nosaltres i a l’inrevés ajudaria molt a la convivència. La solució més factible es incentivar la seva integració d’alguna manera i que nosaltres coneixem una mica les seves cultures , tot això es té que barrejar amb una base clara , el respecte ja que actualment per exemple venen al nostre país xinesos o àrabs però mai s’ha sap quan ens trobarem nosaltres en una situació difícil i llavors serem nosaltres els immigrants i ens queixarem de com ens tracten.

Activitat 11:Doc pàg 130

Luis Racionero i Grau (La Seu d'Urgell, Lleida, España, 1940) es un escritor español. Estudió ingeniería y económicas en la Universidad de Barcelona y urbanismo en la de Berkeley (Estados Unidos). Fue director de la Biblioteca Nacional de España y del Colegio de España en París. Ha colaborado con diarios y revistas como El País, La Vanguardia, Ajoblanco, o (en la actualidad) deportivos como Mundo Deportivo. Ha escrito tanto en catalán como en castellano.
Aquest text ens exposa bàsicament l’idea de que la ciutat es l’encarregada de canviar el salvatgisme natural del esser humà per un esser humà refinat , diàleg i cortesia . A la ciutat doncs s’intercanvien idees i cultures i , per tant , crea un home en teoria millor i més complet , més culte. Aquesta idea de Luis Racionero es contraposa a moltes altres idees que no veuen tan clar que la ciutat sigui el medi idoni perquè l’esser humà es culturitzi completament o sigui més avançat , l’esser humà doncs si veu amb bons ulls i creix quan intercanvia idees amb altres però la ciutat i tot el que comporta (estrès , soroll , presa...) comporta un medi poc idoni perquè l’esser humà pugui cultivar la seva ment i millorar personalment, des de el meu punt de vista es cert que l’esser humà millora en les ciutats però no per voluntat pròpia completament , un clar exemple el trobem en els impulsos humans , l’esser humà no es deixa portar com un animal pel seu impuls sexual perquè la societat no ho veu amb bons ulls però en el món animal això no es així. Podríem dir que l’esser humà millora amb la ciutat però que perd una part molt important de les seves llibertats i guanya bastants inquietuds i desitjos innecessaris.

Activitat 10: Doc pàg 92

Verificabilitat i falsabilitat” escrit per Karl Popper

Karl Popper va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena , en una família de religió jueva convertida al protestantisme. Va començar la seva carrera com aprenent ebenista, però posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l’any 1928. L’any 1929 inicià la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemàtiques i física.
El 1937, després de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaçadora situació política, es va exiliar a Nova Zelanda, després va emigrar als Estast Units d'Amèrica i Gran Bretanya.
El 1937 va acceptar una proposició de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per instal·lar-se a Londres on va exercir de professor de lògica i de metodologia de les ciències
El 1969 es va retirar de la vida acadèmica activa, passant a la categoria de professor emèrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres.
Aquest text parla sobre la verificabilitat i falsabilitat , el podem separar en 3 parts , la primera que seria una introducció i correspon al primer paràgraf , bàsicament ens explica que només pot admetre un sistema entre els científics o empírics si aquest es pot contrastar per l’experiència . a més , inclou que aquesta idea ens porta a adoptar la falsabilitat dels sistemes i deixar enrere la seva verificabilitat. La segona part correspon al segon i tercer paràgraf , en els quals Popper diu que un sistema científic o empíric ha de poder-se refutar a partir de l’experiència i ell mai exigiria verificar un sistema científic , al tercer paràgraf bàsicament ens mostra un exemple sobre el comentat anteriorment. En la tercera part del text ens explica que els enunciats universals mai es poden deduir d’enunciats universals però si que poden estar en contradicció amb alguns d’ells , per tant , es possible a partir de la veritat d’enunciats singulars arribar a trobar la falsedat d’enunciats universals. Jo canviaria el títol del text a “Visió sobre la veritat i la falsedat dels enunciats universals a partir dels enunciats singulars” .
Karl Popper critica el raonament inductiu creant el falsacionista , ja que , com mostra el text la seva visió es que a partir de la falsedat dels enunciats singulars podem arribar a la falsedat d’enunciats universals. Aquesta visió falsacionista de Popper entra en completa contradicció amb la concepció inductivista defensada entre altres per Rudolf Carnap que considera que la ciència es un coneixement cert i irrefutable derivats de l’experiència i , per tant , les seves concepcions o teories no es poden qüestionar ja que són les úniques que són cent per cent fiables però aquesta teoria s’enfronta al problema de la inducció que ens mostra que les lleis científiques no són completament valides per a tots els fenòmens d’un mateix tipus ja que es completament impossible crear lleis perfectes i irrefutables i això es el que es qüestiona Karl Popper.
La meva concepció sobre dels sistemes científics envers la seva certesa o falsedat s’assembla més a la postura inductivista de Rudolf Carnap però jo afegiria alguns matisos , si que crec que els sistemes cientifics són els més fiables i certs però també crec que no sempre es així , podem elaborar una teoria però sempre hi haurà excepcions es impossible que sempre es compleixi , per tant , al elaborar una teoria deurem de intentar trobar tots els casos on no es compleix per perfeccionar-la i en cas de no poder-la millorar deixar constància de les excepcions en les quals es impossible impartir aquesta teoria.

Activitat 9: Definicions unitat 2

-Raó teòrica: És aquella que s'orienta cap a la contemplació del mon, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

-Ultimitat: Característica bàsica de la metafísica. És l'intent d'arribar a les qüestions últimes.

-Coneixement: Captació d'un estat de coses de tal manera que aquesta pugi ser compartida amb els altres.

-Creença: És un grau de coneixement en el qual jo estic convençut que el que pensa és veritat, però no puc demostrar-ho objectivament.

-Interes emancipador: És un dels interessos del coneixement segons Apel i Habermas vol la alliberació dels éssers humans sota la dominació.

-Dogmatisme: Afirma que no podem arribar a la veriatat absoluta.

-Relativisme: Tot es relatiu no hi ha veritat absoluta.

-Realisme: El sentit comú diu que podem arribar a les coses tal com són, posa èmfasi en l'objecte y no en el subjecte.

-Idealisme: No es pot arribar a conèixer la realitat tal com és, ja que la realitat no existeix independentment del subjecte, sinó que depèn d’aquest.

-Noema: Objecte de la conciència.

-Prejudici: Són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització. Condicionen la nostra visió del món.

-Ignorància: És un estat de la ment en que s'admet el desconeixement sobre X .

-Autoritat: És un criteri de la veritat en que una afirmació s'accepta com a certa perquè prove d'algú que conciderem expert en la matèria.

-Evidencia sensible: És un criteri de la veritat en que una afirmació es certa perquè la puc percebre per els sentits.

-Veritat com a correspondència: La veritat s'enten com una relació especial d'ajust entre l'objecte i el subjecte, la concordança entre el que es diu quelcom i el que és.

-Criteri contextual: Res es cert o fals aïlladament sinó que les idees estan interconectades..

-Consens: Acord entre diferents persones sobre un determinat tema.

-Realitat contingent: És aquella que es però que pot no ser.

-Realitat psíquica: La consciència és real però no l'objecte, ja que són els pensaments, la imaginació..etc Correspon amb el món 2 de Popper.

-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic que ens dona la il·lusió de realitat física.

-Món 3: Interacció entre món 1 (físic) i món 2 (estats mentals).

Activitat 8: Doc pàg 43

Veritat, realitat , concordança.

1-Afegeix un Títol:

La concepció de veritat , realitat i la concordança segons Heidegger.

2-Idees principals del text.

La veritat es allò que fa cert el que és cert , la realitat es tot allò que es cert es a dir la veritat pura i real , la concordança es quan la frase o cosa que volem estudiar té lògica es a dir si estem parlant d’atletisme no parlar de música.

3-Posa un exemple , com a mínim de confusió freqüent entre aparença i veritat.

Quan una persona que saps que sol dir mentides et diu una cosa , tu penses que es veritat però potser només ho sembla i pot haver confusions , la persona pot anar amb bona intenció però si prèviament ha mentit hi dubtaràs.

4-Quan diem que una cosa és verdadera? Posa dos exemples diferents dels que apareixen en el text.

Quan es real i certa es a dir quan sabem que existeix o que la frase o objecte es real i no una cosa falsa . Per exemple un anell a simple vista si no som experts no sabem si es verdader , perfectament pot ser una copia molt bona . Un text d’Internet sobre per exemple historia tu te’n refies però pot ser mentida ja que no saps sempre qui ho ha escrit.

5-Quan diem que una proposició és certa? Posa’n dos exemples i un contrari.

Quan té suficients fonaments per saber que es complirà i que es farà realitat. Exemples: Jo puc tenir la intenció d’anar al cinema i no anar , jo puc tenir la proposició de fer una carrera i no fer-la.

6-Biofrafia de Martin Heidegger.

Martin Heidegger va ser un filòsof alemany nascut l’any 1889 y va morir l’any 1976 , tenia vocació religiosa però la seva salut delicada el va obligar a renunciar-hi i dedicar-se a l’estudi , va estudiar teologia i posteriorment filosofia , més tard va ser professor d’universitat. Influït per Aristòtil i la obra de Brentà , va començar a oferir nous punts de vista de la filosofia tradicional i es va centrar en l’estudi de l’esser com nou punt de vista. Va ser deixeble de Husserl el qual li va ensenyar les bases de la fenomenologia .

Activitat 7: Què defenso l'idealisme o el realisme?

Jo personalment defenso la concepció idealista ja que em sembla molt més moderna i per tant més lògica per l’època actual, però a part comparteixo aquesta concepció ja que des de el meu punt de vista la gent té idees de les coses completament diferent d’alguns objectes si que podem conèixer el que són com diu el realisme però de moltíssims conceptes depenen d’una persona o d’una altre tindrem una idea completament diferent. La persona que vol conèixer veu la realitat a la seva manera es a dir pensa una idea per exemple del que es la justícia, dues persones semblants no tenen perquè compartir la mateixa idea de justícia, inclús dues concepcions molt semblants de justícia seran en alguna cosa diferents, es a dir el coneixement es veu influenciat per el punt de vista de la persona que intenta conèixer. A més cada persona a part de tenir unes idees diferents té una manera de conèixer diferent, moltes persones els hi es molt més senzill conèixer a través de la part més experimental, altres de teòrica, altres visual...és a dir no tothom aprèn de la mateixa manera i això també influencia en les seves idees.

Segon Trimestre