En el mite de la caverna l'ésser humà és presenta en una caverna amb unas ombres projectades a partir de l'autèntica realitat, s'imagina una situació on uns presoners es troben dins d'una cova on no poden sortir no moure's a causa d'estar encadenats , aquestes cadenes s'imbolitzen els lligams del cos , els quals ens alliberen i es disposen a sortir( la separació de l'ànima i el cos) .
Aquests presoners contemplen unes imatges a través del foc que s'imobolitza el sol. Amb l'alliberació dels presoners s'arriba a l'exterior i s'adonen que les ombres no eran reals al sortir a la llum , al sortir són rebutjats per aquells que segueixen a la caverna . Les ideas són les causes de les coses.
Amb això Plató vol explicar la seva teòria sobre el món visible o dels sentits que representa la cova i el món inteligible representat per l'exterior de la cova on es troben les idees inmutables , eternes i verdaderes cosa que a la cova nomès hi havia imatges falses i que feien equivocar-se als presoners.
0 comentarios:
Publicar un comentario