El temps va ser creat amb el món

1.Idees principals

Al text Sant Agustí reflexiona sobre l'inici de tots els temps, ja que aquest va ser creat en el mateix moment en que va ser creat el món i tot això va ser creat per un ésser el qual es Déu i no pot tenir sentit parlar d'allò abans que hagi sigut creat abans que el temps.Déu creà el món de manera instantania i simultània al temps.

2. Títol

El temps de Déu

3.Anàlisi del text

Aquest text pertany a la seva obra més significativa: Confessions. El text fa referència a la creació del món, ja que deu el creà del no res i per tant en el moment que Déu crea el món no hi havia temps perquè ell es el temps i en dóna pas. Déu es intemporal perquè si no fos així seria un ésser mortal.

4.Comparació

La teoria del text es defensada per el seu autor, San Agustí la creació del món per part de Déu a partir del no res, teoria contradictoria per els filòsofs àntics ja que aquests afirmaven que del no res no en pot sortir res. El text el podem comparar amb Sant Tomàs perquè defensen una teoria similar, l'existència de Déu.

L'argument antològic de Sant Alsem de Canterbury

Sant Alsem explica la seva teologia a les seves obres: Monologion i Proslogion en aquest desenvolupa la seva teoria en la que acaba demostrant l'existència de Déu mitjançant una prova que pot ser admessa fins i tot per aquell que no creu en Déu, és definit com l'ésser major sobre el qual res no pot ser pensat. Per Sant Anselm si es pensa en algú possible és pensar el mateix amb algú existent per això afirma que Déu com a ésser sumament perfecta ha d'existir.

Cartes a Meneceu

1.Idees principals

Epicur realitza una defensa a la teoria que ell mateix defensa l'epicureisme, però en el text únicament defensa que el joves s'han de interesar per la filosofia, han de filosofar per tal d'arribar a la felicitat perquè es l'objectiu de qualsevol èsser humà. Defensa que el plaer ens dóna la felicitat ( epicurisme) i per això trobem com a punt de referència el motor de les nostres eleccions hem de rebutjar els uns plaers per i acceptar alguns que altres dolors per poder arribar a la felicitat.

2.Títol

Cap a la recerca de la felicitat

3.Anàlisi del text

Al text Epicur fa una reflecció constant de la seva teoria coneguda com l'epicurisme. Al começament el filòsof diu que els joves han de començar a filosofar per tal de poder adquirir la felicitat tant desitjada. També parla sobre els temors com la mort a la que no podem témer i realitza una classificació dels desitjos al quals són els motors de la nostra vida.

El plaer es el principi i la fi de la vida i considera que aquella persona que es sàvia prefereix viure desgreciat però amb seny que no pas feliç i sense.

4.Comparació

Aquest text fa referencia a l'epicureisme la qual defensa la recerca dels plaers com a fons de feliciatat que és l'objectiu de qualsevol ésser humà. El text per això el podem comparar amb l'estoïcisme ya que identifica la felicitat com una virtud la qual podem aconseguir i ens faria millos persones.

El moviment i la ducció del primer motor immòbil

1.Idees principals

Totes allò es mogut per una altra cosa, el que s'anomena el primer motor immòbil ja que gràcies aquest es produeix el moviment de l'anterior. Per poder afirmar aquesta idea el motor immòbil cal que es mogui per si mateix ja que no tindria sentit que hi hagués una sèrie infinita de motors immòbils.

2.Títol

Un primer moviment

3.Anàlisi del text

Tot allò es mogut per una altra cosa la qual cosa s'anomena primer motor immòbil, aquest produeix el moviment final. El primer motor ha de ser mogut per si mateix ja que no podr

ia ser que hi hagués una sèrie de motors infinits, és a dir, una cadena de motors que produeixin el moviment final. Per aquest motiu Aristòtil afirma que hi ha un primer motor immòbil grácies al qual es pot produir el moviment final.

4. Comparació

Aristòtil afirma aquesta idea defensada en el text en que hi ha un primer motor immòbil que produeix els moviments posteriors. Això permet explicar l'eternitat del moviment ja que el moviment es etern i es produit per un anterior. Aquesta teoria d'Aristòtil la podem coparar en la teoria defensada per Zenó d'Elea en la qual afirma que el moviment no es possible ja que la seva teoria diu que es impossible d'arribar del punt A al punt B ja que aquest moviment no es possible, perquè hauriem de passar infinites maitats per aiò acaba concluent que el moviment es impossible.

Segon Trimestre

Llibre de la República

Idees principals

En aquest text Plató afegeix les idees i conceptes que s'han de tenir en una convivencia en una ciutat, com la temprança i justícia.

L'autor considera la templança el domini d'un mateix, l'autocontrol.

Títol del text

Una ciutat dependent; temprança

Anàlisi

Aquest text es representat en forma de diàleg, on es considera la tremprança el domini d'un mateix, ha de ser dependent.

Considerem important la justícia per tal de poder conviure tranquilament i amb harmonia en una ciutat dependent.

Al text apereixen interlocutors, on un defensa la trempraçna i l'altre la justícia.

Ciència i opinió

Idees principals

En aquest text trobem un diàleg de Platò entre Sòcrates i Glaucó, on s'enten com a únics coneixedors de la veritat ja que són els únics capaços de captar les coses per si mateixes.

Títol del text

Els únics coneixedors de la veritat

Anàlisi del text

Aquest text pertany al llibre de la República de Plató el qual es escrit durant la seva etapa de maduresa. El text, ens parla sobre la condició del folòsofs, els quals són els únicsque poden arribar a conèixer la verdadera veritat i poden arribar-ne. A diferència trobem a les altres persones que no poden accedir-ne a la veritat només através de l'opnió.

La crítica de Parmènides

Idees principals

En aquest text Plató realitza una crítica sobre la teoria de les idees de Parmènides, que és presentat en forma d'un diàleg entre els filòsofs Parmènides i Socrates, en la qual trobem el Plató madur(Sócrates) i el Plató jove.

Títol

Les veritables idees

Anàlisi del text

Al text de Plató es realitza un diàleg entre Parmènides i Sócrates. Parmènides li diu que si podem separar les coses de les idees on Sócrates afirma que sí, Parmènides torna a preguntar que si la idea es pot separar igualment de la bellesa.

Comentari de text "La naturalesa de les idees" (Plató)

Idees principals

Aquest text parla sobre la realitat que ens formula una pregunta sobre si la realitat se'ns presenta a cada ésser de la mateixa manera o varia .

Com a tema central trobem la immortalitat de l'ánima ,per això , posa com a exemple d'idea la igualtat i la bellesa , però també afirma que poden ser qualsevol de les realitat en si.

Títol del text

Éssers sotmesos a canvis

Anàlisis del text

En aquest text de Plató seguim tenint present a Sòcrates , l'autor es pregunta si la realitat que té un ésser es presenta sempre de la mateixa manera o per el contrari pot variar segons l'ésser .

Si l'ésser es troba sotmès a canvis constants o sempre es presenta d'una forma idéntica .

Sócrates realitza un diàleg preguntant a Cebes aquesta qüestió. Per altre banda , trobem la realitat objectiva que constitueix l'ésser autèntic que no canvia i té sempre la mateixa forma , cal que es presenti d'identica forma i estat segons Cebes .

El mite de la caverna

En el mite de la caverna l'ésser humà és presenta en una caverna amb unas ombres projectades a partir de l'autèntica realitat, s'imagina una situació on uns presoners es troben dins d'una cova on no poden sortir no moure's a causa d'estar encadenats , aquestes cadenes s'imbolitzen els lligams del cos , els quals ens alliberen i es disposen a sortir( la separació de l'ànima i el cos) .

Aquests presoners contemplen unes imatges a través del foc que s'imobolitza el sol. Amb l'alliberació dels presoners s'arriba a l'exterior i s'adonen que les ombres no eran reals al sortir a la llum , al sortir són rebutjats per aquells que segueixen a la caverna . Les ideas són les causes de les coses.

Amb això Plató vol explicar la seva teòria sobre el món visible o dels sentits que representa la cova i el món inteligible representat per l'exterior de la cova on es troben les idees inmutables , eternes i verdaderes cosa que a la cova nomès hi havia imatges falses i que feien equivocar-se als presoners.

Comparació Empedocles, Anaxagores i atomistes

Aquest tres filòsofs són presocràtics, són pluralistes ja que afirmen l'esxistència de diversos principis. Empedocles té com a principi els cuatre elments que són l'aigua, la terra, el foc i l'aire, són eterns i que existeixen com a resultat de barrejar i separar aquest cuatre elements.

Anaxagores defensa l'existència de les honomenies, són llavors que ho componen tot, també són eternes i immutables les quales es poden dividir infinitament. Les llavors no tenen moviment per si soles.

Per últim trobem els atomistes representats per Leucip i Demòcrit. Es defineix els atoms com els infinits elements invisibles que sempre es mouen i que es mouen en el buit. El filòsof Demòcrit va defensar aquesta teoria afirmant que els àtoms s'asemblen a l'ésser de Parmènides.

Comentari Fragment 7 de Parmènides

Idees principals

En aquestes línies el filòsof Parmènides exposa les seves idees sobre que l'ésser és i el no ésser no és i que qualsevol cosa no és. Aquest ésser, és etern i inmutable per això no ha nescut i mai podrà morir. Aquestes idees les defensa amb la negació del canvi ja que no podem saber l'origen i el final d'aquest ésser. L'autor també realitza una defensa constant que només podem accedir a la via de l'esser mitjançant la raó.

Títol del text

El que és i el que no és

Comparació amb altres autors

Aquest filòsof, Parmènides defensa un monisme, l'ésser és i no és aprtir d'això fa una afirmació que l'ésser és etern, qu eno es crea ni es destrueix ja que sempre ha estat així i mai canviarà.

La negació del canvi es fefensada per Parmènides que s'oposa al monisme dinàmic d'heràclit el mateix passa amb l'arkhé d'Heràclit.

Comentari d'Heraclit i Parmenides

Idees principals

FRAGMENT 10 D'HERÀCLIT:

Aquest text fa referència a que la guerra, un confliste sempre es troba present a toto arreu com exemple d'això trobem la nit i el dia , ja que sense el dia, no es podria passar a la nit.

Per Heráclit la justícia es una lluita de contraris amb postures diferents que crean un equilibri.

FRAGMENT 5 DE PARMÉNIDES

En aquestes línies Parmènides ens afirma que tot el que pensem existeix. Segons ell hem de saber i poder distingir entre el que és i el que no és, si nos es així, aquest filòsof realitza una crítica constant sobre totes aquelles persones que no ho poden distingir, tractan-les com a éssers ignorants.

Comentari Anaximandre

Idees principals

Aquestes línies d'Anaximandre fan referència a la vida de tots el éssers, en el moment que néixes ja t'estàs començant a morir , perquè tots el éssers tenim un principi i un final .

Títol

L'apeiron tot un principi i un final

Anàlisis del text

Anaximandre , en aquestes línies ens parla de que tots els éssers tenim un principi i un final el qual arribarà a tots , desde el mateix moment que néixes la vida comença a apagar-se , aquest final queda marcat en el mateix moment que néixes per l'apeiron , es tot un cicle.

SEGON DE BATXILLERAT!

Final 1er Batxillerat

Fins aqui arriba el meu blog de filosofia de primer de batxillerta desitjo que us hagi agradat i que tingueu un molt bon estiu!

Power point tema 11

La construcció filosòfica de la ciutadania

View more presentations from albagamez1.

Activitat 24 : Definicions Tema 10

• Virtut (home): s’entén per excel·lència( que vol millorar) com la capacitat de sobresortir .

• Intel·lectualisme moral: qui coneix la virtut obra segons ella, qui obra malament ho per ignorància, defensada per Sòcrates.

• Eudonisme: teoria que identifica el bé moral amb la felicitat, capacitat d’autorealització.

• Hedonisme: identifica el bé moral amb el plaer.

• Felicitat (Aristòtil). Ser feliç es desenvolupar la activitat intel·lectual.

• Virtud moral: terme mitja entre dos extrems un per accés i l’altre per defecte.

• Epatia: atendre els altres per entendre’ns a nosaltres ( pau interior segons els estoics)

• Simpatia: capacitat de posar-se enlloc dels altres segons l’ utilitarisme .

• Utilitarisme: considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials( arribar a la màxima felicitat per el major nombre de persones)

• Aritmètica dels plaers: teoria que considera que es pot mesurar i que tots són iguals en qualitat.

• Ètica deontològica: planteja que la moral s’ha de basar en el deure i no en una finalitat.

• Imperatiu hipotètic: ordre moral si vol b fes a

• Imperatiu categòric ordre moral, obliguen de formes universal i condicional.

• Dignitat humana; éssers humans són autònoms i han de ser tractats com un fí.

• Intuïcionisme dels valors: Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits sinó per mitjà d’una eina facultativa anomenada intuïció emocional

Activitat 23: pag 205 num 4

Digues a qui creus que corresponen les afirmacions següents:
- S'ha de ser el millor per oferir els millors serveis a la comunitat: poemes homèrics
-En el terme mig hi ha la virtut: Aristòtil
- Domina't. Assegura't l apau interior ja que tot és en masn d'un destí racional: estoics
-El que obra malament ho per ignorància: Sòcrates
-El savi és el que defensa el plaer com la norma del bé: Epicur Hedonistes

Activitat 22:Comentari pag 197

Idees principals:

Epicur ens explica que els plaers són el fonament de la felicitat i que , per tant , són els objectius de la vida humana però ens diu que ni tot els plaers els tenim que acceptar ni tenim que fugir de tots els dolors perquè si que es veritat que són dolents però depenen del cas poden ser necessaris.

Anàlisis del text:

Epicur en la seva filosofia hedonista deixa constància de l’importància del plaer , el plaer per ell es el màxim al que pot aspirar l’ésser humà i gracies als plaers finalment , serem feliços . Epicur parla de calcular el plaer i el dolor perquè com molt bé posa d’exemple en el text , en el cas que un dolor comporti posteriorment un plaer superior a aquest dolor aquest dolor serà un mal perquè tots els dolors ho són però serà positiu i necessari perquè comporta un altre plaer encara més fort que el dolor anterior , per tant , abans d’acceptar qualsevol plaer o dolor tenim que calcular o pensar el plaer i el dolor que ens farà i segons Epicur allò que ens produeixi menys dolor o més plaer es el que tenim que fer.

Activitat 22 ; Què és el que necessitem per ser feliços?

La felicitat es el sentiment o estat personal màxim al que podem arribar , a més per qualsevol persona es el principal objectiu a la vida , ser feliç . Com ho aconseguim , que necessitem per ser feliços? Això varia completament entre les diferents necessitats personals i la situació de cada ésser humà , un exemple el trobem a Cuba on es diu que la gent es molt feliç però si comparem amb Catalunya on la gent es unes 5 vegades més rica i aquí som menys feliços es demostra que la felicitat es relativa i que les necessitats per assolir la felicitat són completament personals . Des de el meu punt de vista per ser feliços tenim que trobar-nos en una situació estable , laboralment i sentimentalment , tenim que ser fidels als nostres ideals i pensaments i tenim que fer allò que volem perquè el no fer el que volem es , jo crec , el principal culpable de la infelicitat.

Activitat 22: Preguntes sobre el documetal de Sartre

1.A quin corrent filosòfic pertany?

A l’existencialisme, llibertat absoluta

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures ja que no hi ha res teològic que ens determini, és a dir, som lliures si Déu no existeix

3.On va estudiar?
A l’École normale Superior de Paris

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat. Podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel•la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu te Sartre?
Ateu

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
1964. El va rebutjar perquè al donar-li simbolitzava que el perdonaven i segons ell no tenia res que perdonar.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent, constant

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Pensar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era qui guiava moralment a la població