Sobre el sentiment moral de Hume

Idees principals:

Aquest text el qual pertany a Hume esmenta la seva pròpia filosofia moral, com a fonament trobem els sentiments. El fragment desenvolupa el concepte moral a través de la distinció d'accions bones i dolentes.

Títol:

Moral de Hume

Anàlisi:

El fragment pertany a l'obra de David Hume Investigació sobre els principis morals. Hume defineix que la moral és la capacitat de distingir entre aquelles accions estimables i aquelles que són censurables. Aquesta distinció segons Hume és considerad gràcies als sentiments i estableix que aquestes distincions morals no són derivades de la raó sinó que són derivades de les passions.

L'anàlisi de causalitat de Hume

Idees principals:

Aquest text el qual pertany a David Hume s'hi defineix el principi de causalitat on defensa que no podem demostrar que el futur hagi d'estar d'acord amb el passat.

Títol:

Futur independent del passat

Anàlisi:

El fragment el qual pertany al filòsof David Hume ens exposa la crítica que realitza al principi de causalitat relacionant i considerant que causa i efecte no es tracta d'una relació completament necessaria . Hume anomena en aquest fragment a Adam, el primer home de la humanitat i considera que ell, amb tot el seu coneixement que té no podria demostrar que el futur tingui els mateixos efectes que hi van succeir en el passat, Hume va ser capaç de descobrir-ho a través de l'experiència.

David Hume

View more presentations from minervagigia

Relacions d'idees i qüestions de fet

Idees principals:

Aquest text el qual pertany a David Hume afirma i argumenta que cal distingir entre dos grups, aquets s'han d'incloure els objectes de la raó (relacions d'idees i qüestions de fet) on hi parla d'ellst tot-hi possant exemples d'aquests dos grups.

Títol:

La classificació dels objectes de la raó

Anàlisi:

El text el qual pertany a l'obra de la Investigació sobre l'enteniment humà del filòsof David Hume argumenta i defensa la divisió dels objectes de la raó els quals són: relacionde d'idees que seria el primer guro i qúestions de fet el segon. El primer està format per enunciats relacionats amb l'arigmètica, geometria, lògica... tots aquells que es puguin demostrar intuïtivament. Pel que fa el segon grup que correspont a qüestions de fet tracta coneixements derivats de l'experiència, el que anomen a posteriori, no poden ser certs sinó que probables, aquesta afirmació l'autor l'argumenta exposant una clar exemple : " El sol no sortirà demà".

Comparació:

La teoria ques es defensada gràcies aquest text la podem definir amb la classificació que realitza Leibniz sobre els objectes de la raó, els dos filòsofs coincideixen amb les mateixes caracterítiques pel que fa les relacions d'idees i qüestionsde fet.

La identitat personal de Hume

Idees principals:

Aquest text, el qual pertany a l filòsof David Hume realitza una crítica de la idea del jo cartesià. Hume argumenta que la ment està formada per les percepcions per aquest motiu diu que la ment es posterior a les percepcions.

Anàlisi:

Aquest text del filòsof David Hume, pertany a la seva obra l'Abstract. El fragment crítica la idea de la substància partint del jo cartesià. Pel que fa el "jo" s'enten com un conjunt de qualitats i percepcions sense cap identitat. El jo per Hume es posterior a les percepcions. Finalment l'autor anomena els cossos i afirma que aquests són coneguts a partir de les impresions que rep la nosta ment a través de l'exterior. Pel que fà la substància és per a Hume anomenar el conjunt d'aquestes percepcions.

Comparació

Podem establir una clara comparació i distinció entre aquest filòsof, David Hume i Descartes, aquest últim afirma l'existència del "jo" com a primera veritat i a diferència Hume defensa la idea que el "jo" és una successió de percepcions i una idea es considerada vàlida si se'n deriva de l'experiència.

TERCER TRIMESTRE

És el nostre món el millor dels mons possibles?

Doncs bé es cert que la perfecció no existeix i per diversos motius el nostre món no es el millor món possible però si que s'adapta a les nostres condicions, és a dir, al nostre dia a dia. Cal tenir en compte que mai ens posarem d'acord amb els uns i altres per establir condicions sobre el nostre món per aconesguir fer-lo molt millor, d'eliminar totes les injustícies que hi han en aquest el nostre món i que fem d'aquest un millor. Per poder-ho fer i aconsegui que sigui el millor de tots el possibles seria molt complicat, fins i tot podria ser impossible. Per això afirmo amb certesa que no, aquest no es el millor dels mons possibles però si que s'adapta a les nostres condicions i estils de vida.