Comiat...

Aquesta serà la meva última entrada en aquest blog de filosofia, després de qüasi dos anys arriba l'hora de acomiadar-se d'aquest blog, on durant tot aquest temps he anat penjant les diverses activitats realitzades a filòsofia. Es hora d'acomiadar-se, gràcies a totes aquelles persones que hagin seguit aquest blog i espero que sigui d'udilitat per d'altres.

Adéu!

Què és l'utilitarisme de Mill?

Idees principals:

Aquest fragment pertany al filòsof John Stuart Mill tracta un equilibri entre la satisfacció i la felicitat. L'autor afirma que si una persona té la capacitat de gaudir baixa serà més fàcil que pugui gaudir de la felicitat amb el seu màxim explendor i aconseguir el plaer que tant desitja.

Títol:

Gaudint de la felicitat

Anàlisi:

El fragment, primerament tracta que si dues persones es troben en la mateixa situació no sempre tindran els mateixos sentiments de satisfacció ja que això depén de cada persona. L'autor realitzà una distinció entre aquelles que estan dotades superiorment i aquelles que no, les que són superior, la seva felicitat serà imperfecta. Per Mill és millor així per això diu : "és millor ser un home satisfet que no pas un porc satisfet, o millor ser Socrates insatisfet que un boig satisfet"

Comparació:

La teoria defensada al text per l'autor la podem comparar amb el que deia Benthan que diu que tots els plaers tenen la mateixa qualitat, a diferència Mill diu tot el contrari és a dir que no tenen la mateixa qualitat.

John Stuart Mill

View more presentations from Anna Sarsanedas

Diferències Kant i Aristòtil

Aristòl va ser un dels filòfos de l'antiguitat conjuntament amb Plató. Aristòtil defensà una ètica basada en un fi, la felicitat es viure d'acord amb la virtud segons aquest filòsofs. Pel que fa Kant, és un filòsof molt important de la il·lustració Alemanya.

Aristòtil defensa un ètica material, ètica de la felecitat basada en un fi i kant una ètica buida de contigut i molt més rígida que no posa la de Aristòtil ja que la moral de Kant el valor moral d'una acció no rau cap finalitat.

La moral Kantiana

La moral kantiana

View more presentations from albagamez93.

Sobre el sentiment moral de Hume

Idees principals:

Aquest text el qual pertany a Hume esmenta la seva pròpia filosofia moral, com a fonament trobem els sentiments. El fragment desenvolupa el concepte moral a través de la distinció d'accions bones i dolentes.

Títol:

Moral de Hume

Anàlisi:

El fragment pertany a l'obra de David Hume Investigació sobre els principis morals. Hume defineix que la moral és la capacitat de distingir entre aquelles accions estimables i aquelles que són censurables. Aquesta distinció segons Hume és considerad gràcies als sentiments i estableix que aquestes distincions morals no són derivades de la raó sinó que són derivades de les passions.

L'anàlisi de causalitat de Hume

Idees principals:

Aquest text el qual pertany a David Hume s'hi defineix el principi de causalitat on defensa que no podem demostrar que el futur hagi d'estar d'acord amb el passat.

Títol:

Futur independent del passat

Anàlisi:

El fragment el qual pertany al filòsof David Hume ens exposa la crítica que realitza al principi de causalitat relacionant i considerant que causa i efecte no es tracta d'una relació completament necessaria . Hume anomena en aquest fragment a Adam, el primer home de la humanitat i considera que ell, amb tot el seu coneixement que té no podria demostrar que el futur tingui els mateixos efectes que hi van succeir en el passat, Hume va ser capaç de descobrir-ho a través de l'experiència.

David Hume

View more presentations from minervagigia

Relacions d'idees i qüestions de fet

Idees principals:

Aquest text el qual pertany a David Hume afirma i argumenta que cal distingir entre dos grups, aquets s'han d'incloure els objectes de la raó (relacions d'idees i qüestions de fet) on hi parla d'ellst tot-hi possant exemples d'aquests dos grups.

Títol:

La classificació dels objectes de la raó

Anàlisi:

El text el qual pertany a l'obra de la Investigació sobre l'enteniment humà del filòsof David Hume argumenta i defensa la divisió dels objectes de la raó els quals són: relacionde d'idees que seria el primer guro i qúestions de fet el segon. El primer està format per enunciats relacionats amb l'arigmètica, geometria, lògica... tots aquells que es puguin demostrar intuïtivament. Pel que fa el segon grup que correspont a qüestions de fet tracta coneixements derivats de l'experiència, el que anomen a posteriori, no poden ser certs sinó que probables, aquesta afirmació l'autor l'argumenta exposant una clar exemple : " El sol no sortirà demà".

Comparació:

La teoria ques es defensada gràcies aquest text la podem definir amb la classificació que realitza Leibniz sobre els objectes de la raó, els dos filòsofs coincideixen amb les mateixes caracterítiques pel que fa les relacions d'idees i qüestionsde fet.

La identitat personal de Hume

Idees principals:

Aquest text, el qual pertany a l filòsof David Hume realitza una crítica de la idea del jo cartesià. Hume argumenta que la ment està formada per les percepcions per aquest motiu diu que la ment es posterior a les percepcions.

Anàlisi:

Aquest text del filòsof David Hume, pertany a la seva obra l'Abstract. El fragment crítica la idea de la substància partint del jo cartesià. Pel que fa el "jo" s'enten com un conjunt de qualitats i percepcions sense cap identitat. El jo per Hume es posterior a les percepcions. Finalment l'autor anomena els cossos i afirma que aquests són coneguts a partir de les impresions que rep la nosta ment a través de l'exterior. Pel que fà la substància és per a Hume anomenar el conjunt d'aquestes percepcions.

Comparació

Podem establir una clara comparació i distinció entre aquest filòsof, David Hume i Descartes, aquest últim afirma l'existència del "jo" com a primera veritat i a diferència Hume defensa la idea que el "jo" és una successió de percepcions i una idea es considerada vàlida si se'n deriva de l'experiència.

TERCER TRIMESTRE

És el nostre món el millor dels mons possibles?

Doncs bé es cert que la perfecció no existeix i per diversos motius el nostre món no es el millor món possible però si que s'adapta a les nostres condicions, és a dir, al nostre dia a dia. Cal tenir en compte que mai ens posarem d'acord amb els uns i altres per establir condicions sobre el nostre món per aconesguir fer-lo molt millor, d'eliminar totes les injustícies que hi han en aquest el nostre món i que fem d'aquest un millor. Per poder-ho fer i aconsegui que sigui el millor de tots el possibles seria molt complicat, fins i tot podria ser impossible. Per això afirmo amb certesa que no, aquest no es el millor dels mons possibles però si que s'adapta a les nostres condicions i estils de vida.

El jo com la substància pensant i la qüestió de l'ànima

1.Idees principals

Al text Descartes identifica l'ànima amb el jo gràcies a la substància pensant que no necesita res més que el cogito per existir. Podem dubtar de moltes coses, dels altres, del món, del nostres cos però mai del jo.

2.Títol

El jo i l'ànima

3.Anàlisi

Aquest fragment peranyt al Discurs del mètode de Descartes, on es parla de nou de l'esxistència del jo. Quan es afirmada l'existència del jo cal considerar el jo com la substància capaç d'existir amb tant sols el pensar.

El dubte metòdic i cogito

1.Idees principals

Per poder arribar a la felicitat primerament s'ha d'haver dubtat i passat per les diferents fases. Tot allò que ens arriba a través dels sentits es pot haver dubtat en qualsevol moment abans o posteriorment d'haver-ho rebut mitjaçant els sentits.

2.Títol

Sense dubtes

3.Anàlisi del text

Per poder assolir la veritat primerament cal haver dubtat i per tant per les seves fa

ses que ens permeten coneixxer tot allò que es dubtable.Per poder arribar-hi i assolir la veritat hem de passar per les diferent parts del dubte.

Distinció entre sommni i vigília

1.Idees principals

Al llarg del text, l'autor desenvolupra el concepte del dubte metódic en la qual cosa primerament hem de buscar allò dubtable. Descartes fa referència les diferentes fases que té el dubte un són explicades al text, sobre el coneixement sensible i el coneixement sobre la realitat.

2. Títol

Les fases del dubte

3.Anàlisi del text

El text pertany a Descartes més concretament a la primera part de les Meditacions metafísiques.

Descartes realitza una reflexió sobre el dubte metòdic, dubte exigit per el mètode. El dubte presenta diferenttes fases i a les dues primeres fa referència el text, sobre el coneixement sensible i el coneixement de la realita, la primera diu que no ess hem de refiar dels sentits.

Les regles del mètode

1.Idees principals

Aquest fragment del text pertany a Discurs del mètode de Descartes, on diu que l'objectiu de la filosofia cartesiana es conquerir l'evidència però per poder fer-ho has de seguir un camí, el mètode. Al text l'autor diu les diverses regles i maneres de com es pot fer.

2. Títol

EL transcurs del camí

3.Anàlisi del text

Al text l'autor parla sobre una sèrie de regles que hem de dur a terme per poder superara satisfactoriament tots els obstacles que trobem al llarg del camí. Aquestes quatres lleis o regles que hem de complir i realitzar són: l'acceptació de la veritat és a dir allò que es evident que no produeix cap mena de dubte, la segona té a veure amb la visió dels problemes per poder trobar la solució més adequada per a cada tipus de problema. E la tercera parla de la importància de l'ordre dels pensaments sempre s'ha de pensar per els simples per tal d'assolir-los de la millor manera possible, finalment l'última llei es fer una llista tot-hi enumerant tots els altres conceptes per tal de no oblidar-se de res.