-Saber ordinari: es funda en l'experiència de la vida quotidiana es basa en el "què" i no en el "per que".
-Tècnica: el trobem dins el saber científic , el com es la pregunta fundamental , aplica la ciència a la realitat.
-Saber artístic: el trobem més vinculat amb la narració que amb l'explicació (vinculat amb el relat) tracta d'expressar la bellesa.
-Saber científic: busca l'organització sistemàtica del coneixement i explicar per que els fets són d'aquesta manera , utilitza l'observació i experiència.
-Experiment: conjunt d'activitats convenientment planificatives amb ajuda de formules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
-Ciències formals: no es refereixen a fets de l'experiència sinó a la forma dels raonament.
-Deducció: procés de raonament que permet derivar diverses proposicions donades , anomenades premisses , es la seva conseqüència lògica necessària i que s'anomena conclusió.
-Hipòtesi: es formula matemàticament i es dedueixen conseqüències constrastables per l'experiència.
-Teoria científica: enunciat universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
-Inducció completa: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos posibles.
-Falsació: una hipòtesi que és refutada quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
-Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit per la qual casa cal situar-se dins dels fets.
-Mite: fa referència a narracions fantástiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes com déus a poders còsmics personificats.
-Mètode emiricoracional: comptem amb dues fonts de coneixament , els sentits i l'enteniment , accedim a dos nivells: el sensible i intel·ligible.
-Empirisme: separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considerada necesaries , més importancia a l'experiecia i menys a la raó que defensa tots els nostres coneixements.
-Racionalisme: afirma la primàcia de la raó sobre l'experiència , defensa l'existència d'idees innatas.
-Revolució copernicana del coneixement: el coneixement s'analitza a partir del subjecte i no part de l'objecte.
-L'ús del llenguatge: són models que descriuen situacions comunicatives.
-Hermenèutica no normativa: la filosofia ha de conformar-se amb els elements que fan possible la comprensió(context , história)
-Preferències de validesa de la parla: elements que fan possible la comprensió i actes comunicatius i que es concreten.
-Teodisea: tracte sobre la justificació racional de déu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)