-Saber ordinari: es funda en l'experiència de la vida quotidiana es basa en el "què" i no en el "per que".
-Tècnica: el trobem dins el saber científic , el com es la pregunta fundamental , aplica la ciència a la realitat.
-Saber artístic: el trobem més vinculat amb la narració que amb l'explicació (vinculat amb el relat) tracta d'expressar la bellesa.
-Saber científic: busca l'organització sistemàtica del coneixement i explicar per que els fets són d'aquesta manera , utilitza l'observació i experiència.
-Experiment: conjunt d'activitats convenientment planificatives amb ajuda de formules matemàtiques amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
-Ciències formals: no es refereixen a fets de l'experiència sinó a la forma dels raonament.
-Deducció: procés de raonament que permet derivar diverses proposicions donades , anomenades premisses , es la seva conseqüència lògica necessària i que s'anomena conclusió.
-Hipòtesi: es formula matemàticament i es dedueixen conseqüències constrastables per l'experiència.
-Teoria científica: enunciat universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.
-Inducció completa: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos posibles.
-Falsació: una hipòtesi que és refutada quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
-Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit per la qual casa cal situar-se dins dels fets.
-Mite: fa referència a narracions fantástiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes com déus a poders còsmics personificats.
-Mètode emiricoracional: comptem amb dues fonts de coneixament , els sentits i l'enteniment , accedim a dos nivells: el sensible i intel·ligible.
-Empirisme: separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considerada necesaries , més importancia a l'experiecia i menys a la raó que defensa tots els nostres coneixements.
-Racionalisme: afirma la primàcia de la raó sobre l'experiència , defensa l'existència d'idees innatas.
-Revolució copernicana del coneixement: el coneixement s'analitza a partir del subjecte i no part de l'objecte.
-L'ús del llenguatge: són models que descriuen situacions comunicatives.
-Hermenèutica no normativa: la filosofia ha de conformar-se amb els elements que fan possible la comprensió(context , história)
-Preferències de validesa de la parla: elements que fan possible la comprensió i actes comunicatius i que es concreten.
-Teodisea: tracte sobre la justificació racional de déu.
Text pàgina 28
- Afegeix un Títol:
La filosofia i els seus resultats. - Biografia de l’autor:
Filòsof austríac, naturalitzat anglès. Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de B.Russell. La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus (1922), escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l'anomenat cercle de
remet("","","","Viena")
Viena, examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets ("els límits del llenguatge són els límits del meu univers") i és susceptible d'ésser resumit, en paraules de l'autor mateix, d'acord amb la següent proposició: "tot el que es pot dir, es pot dir clarament; i del que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci". Anys després, però, s'apartà d'aquesta actitud i es pronuncià en les seves Philosophische Untersuchungen ('Investigacions filosòfiques', 1953) per una teoria pragmàtica de
l llenguatge segons la qual "el significat d'un mot és el seu ús en el llenguatge". Considerava que la tasca de la filosofia no és de resoldre problemes, sinó de desfer els malentesos originats en l'ús viciat del llenguatge, o, segons la seva famosa metàfora, de "mostrar a la mosca la sortida de la mosquitera". Entre altres obres seves, igualment pòstumes, destaquen les Lectures and Conversations on Aesthetics, Psychology and Religious Belief (1968). - Idees principals del text:
La finalitat de la filosofia és aclarir de manera lògica el pensament , el resultat de la filosofia es l’aclariment de les teories en les quals hi hagi dubtes per resoldre , els pensaments que no fossin filosofats i corregits serien opacs , confusos es a dir no podríem dir de manera certa que són veritat. - Quina es la funció de la filosofia segons el text , perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat? Comenta l’ultima frase.
La funció de la filosofia segons el text es aclarir els dubtes dels nostres pensaments es a dir deixar els pensaments d’una manera clara i entenedora . Afirma que la filosofia es una activitat perquè ja que es en la practica on la filosofia cobra sentit en aclarir dubtes .
L’ultima frase es una tesis o conclusió del que ha dit en el text deixa ven clares la seva idea de l’objectiu de la filosofia la qual té que aclarir els dubtes dels pensaments humans i deixar-los d’una manera correcta , es a dir corregir-los i perfeccionar-los. - Quin mètode esta analitzant l’autor i compara’l amb altres mètodes que hagis estudiat(mínim 2).Utilitza el mètode analiticolingüístic ja que els defensor d’aquest mètode pensen que la major part dels problemes filosòfics es plantegen perquè les expressions filosòfiques son imprecises i creen confusions i l’objectiu de la filosofia es aclarir aquestes confusions. Esta molt clar que en la tesis del final l’autor recull aquestes ideas.
Si comparem aquest mètode amb el mètode empirista la gran diferencia es que en l’emperista hi havia dues gran fonts de coneixement , l’experiència i la raó , donant més importància a l’experiència ja que a partir de ella sabem les coses que són falses o que no tenim que tornar a fer.
Si comparem el mètode analiticolingüístic amb el mètode racionalista la gran diferencia es que el racionalista afirma la primacia de la raó sobre l’experiència però en el mètode que utilitza l’autor s’arriba a aclarir dubtes en comptes de mitjançant la raó es fa amb la lògica i l’oú del llenguatge.
Desde el meu punt de vista si perquè els primers essers humans crec que les primeres preguntes que es van plantejar van ser: Que soc jo? Perquè existeixo? . Llavors van començar a pensar i raonar(filosofar)per poder arribar a saber que eren i perquè existien. Clarament els homes primitius no van poder arribar a saber ben bé que eren ni com sabien creat(fins l’època de Grècia no crec que ningú ho contestes perfectament o amb una certa lògica) però d’alguna manera està clar que van entendre que eren humans . A més a més un exemple clar d’un primitiu que es preguntes que era ell seria quan veiés el seu reflexa , podria ser la primera vegada que ell mateix veiés el seu rostre i per conseqüència es preguntaria perquè existeix i fins i tot crec que com deia Descartes es van preguntar perquè existim i perquè pensem.
Com a conclusió diria que si el “Jo” es la primera veritat ja que es la primera reflexió que es faria i es fa qualsevol home desde la seva creació com a tal.
Com a conclusió diria que si el “Jo” es la primera veritat ja que es la primera reflexió que es faria i es fa qualsevol home desde la seva creació com a tal.
En el mètode de les ciències naturals utilitzen el raonament deductiu que a partir de experiències passades s’arriba a una conclusió mentres que en el mètode de les ciències socials estudia la societat i la seva realitat , la qual cosa planteja una situació peculiar entre subjecte i objecte. A més a més en el mètode de les ciències socials la capacitat de predicció es menor que en les ciències naturals , la capacitat de generalització es menor perquè la diversitat dels esdeveniments humans es major i la neutralitat es impossible perquè l’investigador no es independent d’allò que investiga(són ciències més subjectives). El mètode de les ciències socials també conte altres tècniques com les quantitatives(qüestionaris , test…) i qualitatives(entrevistes , grups de discussió o historia d’altres persones…)
Pàgina 17
-Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
El saber es el coneixement de qualsevol cosa que finalment aprenem desprès de comprovar-ho d'alguna manera.
-Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
L'experiència ens serveix per no cometre errors que em fet en el pasat i poder ser millors persones.
-Quin tipus d'experiència , d'entre les anomenades , pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
El saber artístic , està més vinculat amb la narració que amb l'explicació , per exemple un quadre es una manera de veure una realitat.
Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic ? Justifica la resposta.
Si que tenen relació ja que el saber tècnic el trobem vinculat en el saber científic i que es pregunta el que i el perquè i al tècnic aplica la ciència a la realitat.
-Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
El saber es el coneixement de qualsevol cosa que finalment aprenem desprès de comprovar-ho d'alguna manera.
-Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
L'experiència ens serveix per no cometre errors que em fet en el pasat i poder ser millors persones.
-Quin tipus d'experiència , d'entre les anomenades , pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.
El saber artístic , està més vinculat amb la narració que amb l'explicació , per exemple un quadre es una manera de veure una realitat.
Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic ? Justifica la resposta.
Si que tenen relació ja que el saber tècnic el trobem vinculat en el saber científic i que es pregunta el que i el perquè i al tècnic aplica la ciència a la realitat.
Què és la filosofia?
Els primers filòsofs com Aristòtil ja sabien que la filosofia no era una ciència productiva i van començar a filosofar moguts per l’admiració, en aquella època hi havia un gran problema davant l’estudi de la filosofia, la ignorància, que van resoldre a través de la filosofia .
Bertrand Russell més tard, pensava que la filosofia estava en un punt intermedi entre la teologia i la ciència, la teologia es fer teories sobre coses encara no definides i la ciència utilitza més la raó .
Jostein Gaarder pensava que per poder apropar-se a la filosofia teníem que fer-nos preguntes filosòfiques com : Com es va crear el mon?
Kant deia que m’entres no sapiguesim res exacte sobre una cosa no podríem aprendre filosofia es a dir que tenim que saber quina teoria es exacte per aprendre a filosofar i per exercitar el talent de la raó.
Ludwig Wittgenstein deia que moltes qüestions filosòfiques eren insensates no falses llavors podríem dir que no hi ha qüestions certes si no nomes qüestions insensates.
Gilles Deluze pensava que la filosofia nomes serveix per denunciar la estupidesa del mon.
Des del meu punt de vista estic d’acord amb tots aquest autors i definiria la filosofia com el conjunt d’idees que té una persona sobre qualsevol cosa es a dir l’ús de la raó, el teu punt de vista o les teves idees.
Els primers filòsofs com Aristòtil ja sabien que la filosofia no era una ciència productiva i van començar a filosofar moguts per l’admiració, en aquella època hi havia un gran problema davant l’estudi de la filosofia, la ignorància, que van resoldre a través de la filosofia .
Bertrand Russell més tard, pensava que la filosofia estava en un punt intermedi entre la teologia i la ciència, la teologia es fer teories sobre coses encara no definides i la ciència utilitza més la raó .
Jostein Gaarder pensava que per poder apropar-se a la filosofia teníem que fer-nos preguntes filosòfiques com : Com es va crear el mon?
Kant deia que m’entres no sapiguesim res exacte sobre una cosa no podríem aprendre filosofia es a dir que tenim que saber quina teoria es exacte per aprendre a filosofar i per exercitar el talent de la raó.
Ludwig Wittgenstein deia que moltes qüestions filosòfiques eren insensates no falses llavors podríem dir que no hi ha qüestions certes si no nomes qüestions insensates.
Gilles Deluze pensava que la filosofia nomes serveix per denunciar la estupidesa del mon.
Des del meu punt de vista estic d’acord amb tots aquest autors i definiria la filosofia com el conjunt d’idees que té una persona sobre qualsevol cosa es a dir l’ús de la raó, el teu punt de vista o les teves idees.
1.Defineix en un màxim de tres linies que entens per filosofia.
La filosofia respon totes les preguntes que es fa el ser humà a través de la raó i així podem arribar a saber.
2.Quins són els temes que tracta?
Són molt variats podríem dir que qualsevol tema pero bàsicament: la raó , pensaments , la llibertat , la religió , vida , mort ,política , existencia de deu , preguntes sobre l'esser humà...
3.Qui era Sòcrates?
Filòsof grec , mestre de Plató i va ser condemnat a mort.
4.Quan va sorgir el pensament occidental?
Al segle VI a.C
5.Per què existim?
Per una evolíó que ha arribat fins a nosaltres .
6.Per què existeix la política?
Per organitzar la societat i el poder , així podem regular les normes i fer cumplir-les a través d'això aconseguim una bona convivència.
7.Creus que t'has de comportar seguint uns valors? Per que?
Si , perquè si ningú ho fes no podríem viure tranquilament.
8.Creus que ets una bona ciutadana, raona la resposta.
Si , perquè respeto a totes les persones i soc bastant civica i sobretot perque valoro molt el respecte.
9.Esmenta cinc filòsofs que no siguin Sòcrates.
Kant , Hume , Descartes , Plató , Nietzsche , Galileu.
10.Per que necesitem la cultura?
Perque si no no tíndriem tradicions , llengua propia , manera de viure etc...
11.Som lliures?
Dons per una banda penso que si , perquè cadascú es lliure de pensament però no d'actuació.
12.Què és la bellesa?
Allò que nosaltres creiem que es agradable per la vista .
La filosofia respon totes les preguntes que es fa el ser humà a través de la raó i així podem arribar a saber.
2.Quins són els temes que tracta?
Són molt variats podríem dir que qualsevol tema pero bàsicament: la raó , pensaments , la llibertat , la religió , vida , mort ,política , existencia de deu , preguntes sobre l'esser humà...
3.Qui era Sòcrates?
Filòsof grec , mestre de Plató i va ser condemnat a mort.
4.Quan va sorgir el pensament occidental?
Al segle VI a.C
5.Per què existim?
Per una evolíó que ha arribat fins a nosaltres .
6.Per què existeix la política?
Per organitzar la societat i el poder , així podem regular les normes i fer cumplir-les a través d'això aconseguim una bona convivència.
7.Creus que t'has de comportar seguint uns valors? Per que?
Si , perquè si ningú ho fes no podríem viure tranquilament.
8.Creus que ets una bona ciutadana, raona la resposta.
Si , perquè respeto a totes les persones i soc bastant civica i sobretot perque valoro molt el respecte.
9.Esmenta cinc filòsofs que no siguin Sòcrates.
Kant , Hume , Descartes , Plató , Nietzsche , Galileu.
10.Per que necesitem la cultura?
Perque si no no tíndriem tradicions , llengua propia , manera de viure etc...
11.Som lliures?
Dons per una banda penso que si , perquè cadascú es lliure de pensament però no d'actuació.
12.Què és la bellesa?
Allò que nosaltres creiem que es agradable per la vista .
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
