Comiat...

viernes, 13 de mayo de 2011

Aquesta serà la meva última entrada en aquest blog de filosofia, després de qüasi dos anys arriba l'hora de acomiadar-se d'aquest blog, on durant tot aquest temps he anat penjant les diverses activitats realitzades a filòsofia. Es hora d'acomiadar-se, gràcies a totes aquelles persones que hagin seguit aquest blog i espero que sigui d'udilitat per d'altres.



Adéu!

Què és l'utilitarisme de Mill?

Idees principals:

Aquest fragment pertany al filòsof John Stuart Mill tracta un equilibri entre la satisfacció i la felicitat. L'autor afirma que si una persona té la capacitat de gaudir baixa serà més fàcil que pugui gaudir de la felicitat amb el seu màxim explendor i aconseguir el plaer que tant desitja.


Títol:

Gaudint de la felicitat


Anàlisi:

El fragment, primerament tracta que si dues persones es troben en la mateixa situació no sempre tindran els mateixos sentiments de satisfacció ja que això depén de cada persona. L'autor realitzà una distinció entre aquelles que estan dotades superiorment i aquelles que no, les que són superior, la seva felicitat serà imperfecta. Per Mill és millor així per això diu : "és millor ser un home satisfet que no pas un porc satisfet, o millor ser Socrates insatisfet que un boig satisfet"


Comparació:

La teoria defensada al text per l'autor la podem comparar amb el que deia Benthan que diu que tots els plaers tenen la mateixa qualitat, a diferència Mill diu tot el contrari és a dir que no tenen la mateixa qualitat.


Diferències Kant i Aristòtil


Aristòl va ser un dels filòfos de l'antiguitat conjuntament amb Plató. Aristòtil defensà una ètica basada en un fi, la felicitat es viure d'acord amb la virtud segons aquest filòsofs. Pel que fa Kant, és un filòsof molt important de la il·lustració Alemanya.

Aristòtil defensa un ètica material, ètica de la felecitat basada en un fi i kant una ètica buida de contigut i molt més rígida que no posa la de Aristòtil ja que la moral de Kant el valor moral d'una acció no rau cap finalitat.











La moral Kantiana

domingo, 10 de abril de 2011

Sobre el sentiment moral de Hume

sábado, 26 de marzo de 2011
Idees principals:

Aquest text el qual pertany a Hume esmenta la seva pròpia filosofia moral, com a fonament trobem els sentiments. El fragment desenvolupa el concepte moral a través de la distinció d'accions bones i dolentes.

Títol:

Moral de Hume


Anàlisi:


El fragment pertany a l'obra de David Hume Investigació sobre els principis morals. Hume defineix que la moral és la capacitat de distingir entre aquelles accions estimables i aquelles que són censurables. Aquesta distinció segons Hume és considerad gràcies als sentiments i estableix que aquestes distincions morals no són derivades de la raó sinó que són derivades de les passions.



L'anàlisi de causalitat de Hume

miércoles, 23 de marzo de 2011



Idees principals:


Aquest text el qual pertany a David Hume s'hi defineix el principi de causalitat on defensa que no podem demostrar que el futur hagi d'estar d'acord amb el passat.




Títol:


Futur independent del passat




Anàlisi:


El fragment el qual pertany al filòsof David Hume ens exposa la crítica que realitza al principi de causalitat relacionant i considerant que causa i efecte no es tracta d'una relació completament necessaria . Hume anomena en aquest fragment a Adam, el primer home de la humanitat i considera que ell, amb tot el seu coneixement que té no podria demostrar que el futur tingui els mateixos efectes que hi van succeir en el passat, Hume va ser capaç de descobrir-ho a través de l'experiència.




Relacions d'idees i qüestions de fet

viernes, 18 de marzo de 2011
Idees principals:

Aquest text el qual pertany a David Hume afirma i argumenta que cal distingir entre dos grups, aquets s'han d'incloure els objectes de la raó (relacions d'idees i qüestions de fet) on hi parla d'ellst tot-hi possant exemples d'aquests dos grups.


Títol:

La classificació dels objectes de la raó


Anàlisi:


El text el qual pertany a l'obra de la Investigació sobre l'enteniment humà del filòsof David Hume argumenta i defensa la divisió dels objectes de la raó els quals són: relacionde d'idees que seria el primer guro i qúestions de fet el segon. El primer està format per enunciats relacionats amb l'arigmètica, geometria, lògica... tots aquells que es puguin demostrar intuïtivament. Pel que fa el segon grup que correspont a qüestions de fet tracta coneixements derivats de l'experiència, el que anomen a posteriori, no poden ser certs sinó que probables, aquesta afirmació l'autor l'argumenta exposant una clar exemple : " El sol no sortirà demà".


Comparació:

La teoria ques es defensada gràcies aquest text la podem definir amb la classificació que realitza Leibniz sobre els objectes de la raó, els dos filòsofs coincideixen amb les mateixes caracterítiques pel que fa les relacions d'idees i qüestionsde fet.